Fa una estona he començat a escriure aquesta entrada, i de cop i volta la llum de casa se n'ha anat. Només veure que la llum de la làmpada de la meva taula s'ha apagat ja m'he posat nerviosa. En qüestió de segons ja m'havia recorregut tota la casa buscant la caixa dels ploms per trobar el problema de l'apagada de la llum, i en no trobar res anormal, ja que tots els ploms estaven pujats, llavors he trucat de seguida al meu pare per preguntar-li si sabia el que havia passat. En aquest moment jo ja començava a estar més que nerviosa, fins que el meu pare m'ha respòs: "he trucat als tècnics, i la llum no tornarà fins d'aquí una hora i mitja". Aquí ha sigut quan m'he posat realment histèrica he baixat al pis de baix on hi ha el taller del meu pare i allí amb ell, que també estava treballant quan la llum ha marxat, hem mantingut durant una estona una bona conversa d'histèrics: què és això que treguin la llum sense avisar, que jo tinc feina, que ara no puc fer res... Llavors en mig d'aquesta animada discussió me n'he adonat d'una cosa: per què només en veure que una bombeta deixa de fer llum he fet una marató per tota la casa i he acabat aquí enfadada, cansada i discutint? No hauria valgut més la pena tranquil·litzar-me, berenar, anar fer un tomet..., mentre no podia continuar amb la meva feina?
I mentre estava pensant això la llum ha tornat, al final ha tornat abans del previst, ni mitja hora hem estat sense electricitat. Ens hem mirat amb el pare, i sense dir-nos res ens en em tornat els dos a continuar la nostra feina.
He estat pensant una estona en aquesta situació, i m'he acabat posant encara més histèrica del que ja m'avia posat feia una estona; sóm dependents les grans multinacionals (fecsa endesa en especial) i de les comoditats que hem anat adquirint al llarg dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada