Fa una estona he començat a escriure aquesta entrada, i de cop i volta la llum de casa se n'ha anat. Només veure que la llum de la làmpada de la meva taula s'ha apagat ja m'he posat nerviosa. En qüestió de segons ja m'havia recorregut tota la casa buscant la caixa dels ploms per trobar el problema de l'apagada de la llum, i en no trobar res anormal, ja que tots els ploms estaven pujats, llavors he trucat de seguida al meu pare per preguntar-li si sabia el que havia passat. En aquest moment jo ja començava a estar més que nerviosa, fins que el meu pare m'ha respòs: "he trucat als tècnics, i la llum no tornarà fins d'aquí una hora i mitja". Aquí ha sigut quan m'he posat realment histèrica he baixat al pis de baix on hi ha el taller del meu pare i allí amb ell, que també estava treballant quan la llum ha marxat, hem mantingut durant una estona una bona conversa d'histèrics: què és això que treguin la llum sense avisar, que jo tinc feina, que ara no puc fer res... Llavors en mig d'aquesta animada discussió me n'he adonat d'una cosa: per què només en veure que una bombeta deixa de fer llum he fet una marató per tota la casa i he acabat aquí enfadada, cansada i discutint? No hauria valgut més la pena tranquil·litzar-me, berenar, anar fer un tomet..., mentre no podia continuar amb la meva feina?
I mentre estava pensant això la llum ha tornat, al final ha tornat abans del previst, ni mitja hora hem estat sense electricitat. Ens hem mirat amb el pare, i sense dir-nos res ens en em tornat els dos a continuar la nostra feina.
He estat pensant una estona en aquesta situació, i m'he acabat posant encara més histèrica del que ja m'avia posat feia una estona; sóm dependents les grans multinacionals (fecsa endesa en especial) i de les comoditats que hem anat adquirint al llarg dels temps.
divendres, 19 de maig del 2017
La nostra estimada electricitat
Etiquetes de comentaris:
dependència,
electricitat,
multinacionals
dijous, 18 de maig del 2017
Haikus
El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. La seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura.
Habitualment el haiku, igual que altres redaccions poètiques, tracta d'exposar sobre els diferents fenòmens naturals, parlar sobre el canvi de les estacions o fins i tot de la vida diària de les persones. Gràcies a la influència que la filosofia i l'estètica del zen exerceixen en aquestes composicions, el seu estil té la peculiaritat de contenir naturalitat, la senzillesa però no el simplisme, l'austeritat, la subtilesa, a més de l'aparent asimetria que fa referència a la llibertat i juntament amb aquesta a l'eternitat.
A l'institut ens van fer escriure uns quants haikus per a deures, i arrel d'això he decidit buscar una mica d'informació sobre aquest tipus de poesia i saber d'on ve i de què tracta. Trobo que és una forma de poesia que sembla molt fàcil i ràpida de fer però que a l'hora de posart-hi la cosa canvia: s'ha de trobar un bon tema i saber-lo expressar bé per a que et concordi amb la composició que tenen els haikus.Tot i que és complicat, a mi m'ha agradat força ja que el resultat que queda és el de un text molt curt però amb un missatge poderós.
FONTS:
Habitualment el haiku, igual que altres redaccions poètiques, tracta d'exposar sobre els diferents fenòmens naturals, parlar sobre el canvi de les estacions o fins i tot de la vida diària de les persones. Gràcies a la influència que la filosofia i l'estètica del zen exerceixen en aquestes composicions, el seu estil té la peculiaritat de contenir naturalitat, la senzillesa però no el simplisme, l'austeritat, la subtilesa, a més de l'aparent asimetria que fa referència a la llibertat i juntament amb aquesta a l'eternitat.
A l'institut ens van fer escriure uns quants haikus per a deures, i arrel d'això he decidit buscar una mica d'informació sobre aquest tipus de poesia i saber d'on ve i de què tracta. Trobo que és una forma de poesia que sembla molt fàcil i ràpida de fer però que a l'hora de posart-hi la cosa canvia: s'ha de trobar un bon tema i saber-lo expressar bé per a que et concordi amb la composició que tenen els haikus.Tot i que és complicat, a mi m'ha agradat força ja que el resultat que queda és el de un text molt curt però amb un missatge poderós.
Aquests són els meus tres haikus:
Gent molt
poderosa
Societat
conformista
Un futur incert
Obre bé la
porta,
Mira cap a
l’infinit,
No està tan
lluny
Estigues atent
Aquest món gira
molt ràpid
No t’encantis
mai
FONTS:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiku
- http://conceptodefinicion.de/haiku/
Sèries que fan de bon mirar
Últimament han sortit moltes sèries noves i
amb una gran audiència. A mi m’agrada força mirar sèries, potser em costa una
mica trobar-ne una que m’agradi, però quan la trobo m’hi aficiono de seguida.
Les que més em capten l’atenció són aquelles amb una trama dinàmica, amb humor,
i que quan hagis acabat de vure un capítol hi pensis durant una estona, que et
facin pensar una mica.
Doncs bé, he trobat tres comèdies americanes que
m’han enganxat molt i que tenen tot el que m’agrada trobar en una sèrie.
- Me llamo Earl: Earl J. Hickey és un delinqüent sense respecte per res ni per ningú, que només guanyar 100.000$ en la loteria d'una butlleta comprada amb diners robats, la perd en ser atropellat per un cotxe. Mentre es troba convalescent a l'hospital la seva dona li fa signar el divorci, i és llavors quan, a través de la televisió, descobreix el karma. El descobriment del karma, li fa replantejar la seva vida, a la qual decideix donar un gir a millor. És llavors, quan decideix escriure una llista amb totes les males accions que ha fet, per anar compensant a tots als que ha fet quelcom dolent.
- Raising Hope: un noi de 23 anys ha de cuidar de la seva filla, concebuda en una relació d'una nit, amb l'ajuda de la seva boja i extranya familia, i amb pocs recursos. Tot això passa després de que la mare del nadó (que ha matat a varis nòvios) sigui condenada a mort quna el nadó té només 6 mesos.
- El último hombre en la tierra: Any 2020. Phil Miller és aparentment l'únic ésser humà supervivent a la Terra després que un virus mortal escombrés el planeta un any abans. Phil recorre tota Amèrica del Nord, a la recerca de supervivents, i col·locant cartells de "Alive in Tucson" (Visc a Tucson), ja que Tucson, Arizona, és la seva ciutat natal, amb l'esperança que algun altre supervivent els llegís i pugui trobar-lo.En tornar a Tucson, i decebut de no trobar a ningú, decideix suïcidar-se. Just abans d'aconseguir la seva comesa, es troba amb Carol Pilbasian, una dona excèntrica i cridanera.
Aquestes tres en sèries en concret potser no
us sonaran ja que en general no són molt conegudes, però trobo que són molt bones, amb un humor molt fi (sense els riures enllaunats que tenen
les típiques sèries d’humor), i que darrere d’aquest humor amaguen una crítica
a la societat actual bastant potent.
FONTS:
- https://es.wikipedia.org/wiki/My_Name_Is_Earl
- https://es.wikipedia.org/wiki/Raising_Hope
- https://es.wikipedia.org/wiki/The_Last_Man_on_Earth_(serie_de_televisi%C3%B3n)
- https://seriestvinfo.com/2017/02/20/me-llamo-earl-el-mal-karma-de-eeuu/
- http://grupots.net/index.php?app=ccs&module=pages§ion=pages&id=1&record=163
Etiquetes de comentaris:
el último hombre en la tierra,
me llamo Earl,
raising Hope,
sèries
dimecres, 17 de maig del 2017
Introducció al blog
Sóc una noia que va l'institut i a la qual li agrada dir la seva, fer-se preguntes i trobar els perquès de les coses. En aquest blog no em centraré en un tema en concret com a eix per a totes les entrades, sinó que parlaré una mica de tot, de coses que trobo interessants.
Com ja he dit, no parlaré d'un tema en concret, però el que principalment podreu trobar en aquest blog serà:
Benvinguts!!
Com ja he dit, no parlaré d'un tema en concret, però el que principalment podreu trobar en aquest blog serà:
- Petits articles de diferents temes
- Recomanacions
- Crítiques / Opinions
- Reflexions
Benvinguts!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)