Fa una estona he començat a escriure aquesta entrada, i de cop i volta la llum de casa se n'ha anat. Només veure que la llum de la làmpada de la meva taula s'ha apagat ja m'he posat nerviosa. En qüestió de segons ja m'havia recorregut tota la casa buscant la caixa dels ploms per trobar el problema de l'apagada de la llum, i en no trobar res anormal, ja que tots els ploms estaven pujats, llavors he trucat de seguida al meu pare per preguntar-li si sabia el que havia passat. En aquest moment jo ja començava a estar més que nerviosa, fins que el meu pare m'ha respòs: "he trucat als tècnics, i la llum no tornarà fins d'aquí una hora i mitja". Aquí ha sigut quan m'he posat realment histèrica he baixat al pis de baix on hi ha el taller del meu pare i allí amb ell, que també estava treballant quan la llum ha marxat, hem mantingut durant una estona una bona conversa d'histèrics: què és això que treguin la llum sense avisar, que jo tinc feina, que ara no puc fer res... Llavors en mig d'aquesta animada discussió me n'he adonat d'una cosa: per què només en veure que una bombeta deixa de fer llum he fet una marató per tota la casa i he acabat aquí enfadada, cansada i discutint? No hauria valgut més la pena tranquil·litzar-me, berenar, anar fer un tomet..., mentre no podia continuar amb la meva feina?
I mentre estava pensant això la llum ha tornat, al final ha tornat abans del previst, ni mitja hora hem estat sense electricitat. Ens hem mirat amb el pare, i sense dir-nos res ens en em tornat els dos a continuar la nostra feina.
He estat pensant una estona en aquesta situació, i m'he acabat posant encara més histèrica del que ja m'avia posat feia una estona; sóm dependents les grans multinacionals (fecsa endesa en especial) i de les comoditats que hem anat adquirint al llarg dels temps.
divendres, 19 de maig del 2017
La nostra estimada electricitat
Etiquetes de comentaris:
dependència,
electricitat,
multinacionals
dijous, 18 de maig del 2017
Haikus
El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. La seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura.
Habitualment el haiku, igual que altres redaccions poètiques, tracta d'exposar sobre els diferents fenòmens naturals, parlar sobre el canvi de les estacions o fins i tot de la vida diària de les persones. Gràcies a la influència que la filosofia i l'estètica del zen exerceixen en aquestes composicions, el seu estil té la peculiaritat de contenir naturalitat, la senzillesa però no el simplisme, l'austeritat, la subtilesa, a més de l'aparent asimetria que fa referència a la llibertat i juntament amb aquesta a l'eternitat.
A l'institut ens van fer escriure uns quants haikus per a deures, i arrel d'això he decidit buscar una mica d'informació sobre aquest tipus de poesia i saber d'on ve i de què tracta. Trobo que és una forma de poesia que sembla molt fàcil i ràpida de fer però que a l'hora de posart-hi la cosa canvia: s'ha de trobar un bon tema i saber-lo expressar bé per a que et concordi amb la composició que tenen els haikus.Tot i que és complicat, a mi m'ha agradat força ja que el resultat que queda és el de un text molt curt però amb un missatge poderós.
FONTS:
Habitualment el haiku, igual que altres redaccions poètiques, tracta d'exposar sobre els diferents fenòmens naturals, parlar sobre el canvi de les estacions o fins i tot de la vida diària de les persones. Gràcies a la influència que la filosofia i l'estètica del zen exerceixen en aquestes composicions, el seu estil té la peculiaritat de contenir naturalitat, la senzillesa però no el simplisme, l'austeritat, la subtilesa, a més de l'aparent asimetria que fa referència a la llibertat i juntament amb aquesta a l'eternitat.
A l'institut ens van fer escriure uns quants haikus per a deures, i arrel d'això he decidit buscar una mica d'informació sobre aquest tipus de poesia i saber d'on ve i de què tracta. Trobo que és una forma de poesia que sembla molt fàcil i ràpida de fer però que a l'hora de posart-hi la cosa canvia: s'ha de trobar un bon tema i saber-lo expressar bé per a que et concordi amb la composició que tenen els haikus.Tot i que és complicat, a mi m'ha agradat força ja que el resultat que queda és el de un text molt curt però amb un missatge poderós.
Aquests són els meus tres haikus:
Gent molt
poderosa
Societat
conformista
Un futur incert
Obre bé la
porta,
Mira cap a
l’infinit,
No està tan
lluny
Estigues atent
Aquest món gira
molt ràpid
No t’encantis
mai
FONTS:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiku
- http://conceptodefinicion.de/haiku/
Sèries que fan de bon mirar
Últimament han sortit moltes sèries noves i
amb una gran audiència. A mi m’agrada força mirar sèries, potser em costa una
mica trobar-ne una que m’agradi, però quan la trobo m’hi aficiono de seguida.
Les que més em capten l’atenció són aquelles amb una trama dinàmica, amb humor,
i que quan hagis acabat de vure un capítol hi pensis durant una estona, que et
facin pensar una mica.
Doncs bé, he trobat tres comèdies americanes que
m’han enganxat molt i que tenen tot el que m’agrada trobar en una sèrie.
- Me llamo Earl: Earl J. Hickey és un delinqüent sense respecte per res ni per ningú, que només guanyar 100.000$ en la loteria d'una butlleta comprada amb diners robats, la perd en ser atropellat per un cotxe. Mentre es troba convalescent a l'hospital la seva dona li fa signar el divorci, i és llavors quan, a través de la televisió, descobreix el karma. El descobriment del karma, li fa replantejar la seva vida, a la qual decideix donar un gir a millor. És llavors, quan decideix escriure una llista amb totes les males accions que ha fet, per anar compensant a tots als que ha fet quelcom dolent.
- Raising Hope: un noi de 23 anys ha de cuidar de la seva filla, concebuda en una relació d'una nit, amb l'ajuda de la seva boja i extranya familia, i amb pocs recursos. Tot això passa després de que la mare del nadó (que ha matat a varis nòvios) sigui condenada a mort quna el nadó té només 6 mesos.
- El último hombre en la tierra: Any 2020. Phil Miller és aparentment l'únic ésser humà supervivent a la Terra després que un virus mortal escombrés el planeta un any abans. Phil recorre tota Amèrica del Nord, a la recerca de supervivents, i col·locant cartells de "Alive in Tucson" (Visc a Tucson), ja que Tucson, Arizona, és la seva ciutat natal, amb l'esperança que algun altre supervivent els llegís i pugui trobar-lo.En tornar a Tucson, i decebut de no trobar a ningú, decideix suïcidar-se. Just abans d'aconseguir la seva comesa, es troba amb Carol Pilbasian, una dona excèntrica i cridanera.
Aquestes tres en sèries en concret potser no
us sonaran ja que en general no són molt conegudes, però trobo que són molt bones, amb un humor molt fi (sense els riures enllaunats que tenen
les típiques sèries d’humor), i que darrere d’aquest humor amaguen una crítica
a la societat actual bastant potent.
FONTS:
- https://es.wikipedia.org/wiki/My_Name_Is_Earl
- https://es.wikipedia.org/wiki/Raising_Hope
- https://es.wikipedia.org/wiki/The_Last_Man_on_Earth_(serie_de_televisi%C3%B3n)
- https://seriestvinfo.com/2017/02/20/me-llamo-earl-el-mal-karma-de-eeuu/
- http://grupots.net/index.php?app=ccs&module=pages§ion=pages&id=1&record=163
Etiquetes de comentaris:
el último hombre en la tierra,
me llamo Earl,
raising Hope,
sèries
dimecres, 17 de maig del 2017
Introducció al blog
Sóc una noia que va l'institut i a la qual li agrada dir la seva, fer-se preguntes i trobar els perquès de les coses. En aquest blog no em centraré en un tema en concret com a eix per a totes les entrades, sinó que parlaré una mica de tot, de coses que trobo interessants.
Com ja he dit, no parlaré d'un tema en concret, però el que principalment podreu trobar en aquest blog serà:
Benvinguts!!
Com ja he dit, no parlaré d'un tema en concret, però el que principalment podreu trobar en aquest blog serà:
- Petits articles de diferents temes
- Recomanacions
- Crítiques / Opinions
- Reflexions
Benvinguts!!
divendres, 14 d’abril del 2017
L'ÚS DELS COTXES ELÈCTRICS
Perquè avui en dia circulen més cotxes de gasoil o gasolina que elèctrics?
En l'actualitat, els cotxes elèctrics tenen un paper seundai en l'indústria automibilística, mentre que els cotxes que funcionen amb gasoil o gasolina ocupen el primer lloc al podi en les vendes d'automòbils. Molta gent diu que això és degut a que els cotxes elèctrics són un producte nou, i que per tan encara no són un producte molt conegut i amb en el qual la gent no hi confia. També estem informats de les seves desavantatges: tenen poca autonomia, hi han pocs punts de càrrega i són cars, però perquè?
Si mirem enrere en la història dels automòbils, els elèctrics no són gaire més nous que els altres:
- 1769: creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers
- 1806: es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas
- Dècada 1880: primers cotxes elèctrics pràctics
- 1885: es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible
Fins i tot els cotxes elèctrics van ser populars a finals del s.XIX i principis del s.XX, fins que es van millorar els motors de combustió interna i va aparèixer la producció en massa de cotxes de gasolina més barats (Fordisme).
Més tard, al 1987, van reaparèixer a causa d'un projecte d'un nou model de cotxe elèctric (EV1, produit per l'empresa General Motors). Aquest nou model tenia una autonomia de 145km i a més, era un model atractiu, ja que tenia forma d'esportiu, i arribava a grans velocitats.
Per l'altra banda, les alertes per la contaminació van fer aprobar una llei a Califòrnia que obligava als fabricants a vendre un percentatge de cotxes d'emissió zero.
cotxe EV1 |
Tot això va fer que els cotxes elèctrics tornessin a tindre popularitat, i moltes marques van començar a plantejar-se el canvi de cotxes de gasolina a elèctrics. De seguida, però, van sorgir grups protestants que volien l'abolició de la llei (despès, va resultar que els protestants estaven contractats per indústries petroleres per boicotejar el cotxe elèctric). Finalment la llei es va flexibilitzar: els fabricants podrien produir segons la demanda.
Desprès de moltes presions per part del protestants, l'empresa General Motors va haver de tancar i poc a poc tots el cotxes es van retirar del mercat (ja que els cotxes eren de lloguer) fins l'any 2004 que es va recollir l'últim. Els EV1 es van destruir tots sense deixar cap exemplar.
Com heu pogut veure els cotxes elèctrics han estat vetats vàries vegades al llarg de la història ja que a un grup de gent amb poder i influència no els interessava aquest tipus de vehicle. Afortunadament també hi ha un àmpli grup de gent disposada a lluitar pel futur dels cotxes elèctris i pel futur del planeta. Actualmet els cotxes elèctrics han tornat a sortir al mercat i amb força, i cada vegada són millors, però, si els cotxes elèctrics no haguessin estat vetats al llarg dels anys, es podrien haver millorat i avui en dia tindrien molta autonomia i un preu com el de qualsevol altre cotxe.
La pregunta que ens hem de fer ara és: Seria possible que avui en dia, aquesta raça de cotxe es tornés a extingir?
Fonts:
- http://iesfredericmarti.xtec.cat/docs/recerca1314/L%27evoluci%C3%B3%20del%20cotxe%20el%C3%A8ctric%20al%20llarg%20de%20la%20hist%C3%B2ria%20i%20el%20seu%20futur.pdf
- https://es.wikipedia.org/wiki/Who_Killed_the_Electric_Car%3F
- https://es.wikipedia.org/wiki/Autom%C3%B3vil_el%C3%A9ctrico#Historia
- https://www.motorpasion.com/chevrolet/antes-de-tesla-ya-habia-coches-electricos-viaja-en-el-tiempo-gracias-a-esta-prueba-del-gm-ev1 (imatge cotxe EV1)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)